Bébora alcohólico - Wikipedia Saltar al conteníu Menú principal Menú principal mover a la barra llateral despintar Navegación Portada Portal de la comunidá Cambeos recién Páxina al debalu Páxines especiales Ayuda Buscar Guetar Apariencia Donativos Crear una cuenta Entrar Ferramientes personales Donativos Crear una cuenta Entrar Conteníu mover a la barra llateral despintar Entamu 1 Bebíes destiladas 2 Consecuencies del consumu de bébores alcohóliques 3 Ver tamién 4 Notes y referencies 5 Enllaces esternos Toggle the table of contents Bébora alcohólico 114 llingües Aragonés العربية مصرى Azərbaycanca Žemaitėška Беларуская (тарашкевіца) Беларуская Betawi Български বাংলা བོད་ཡིག Brezhoneg Bosanski Буряад Català 閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄ Tsetsêhestâhese کوردی Čeština Чӑвашла Cymraeg Dansk Deutsch Ελληνικά English Esperanto Español Eesti Euskara فارسی Suomi Français Furlan 贛語 Galego Avañe'ẽ ગુજરાતી עברית हिन्दी Hrvatski Magyar Հայերեն Bahasa Indonesia Ido Íslenska Medžuslovjansky Italiano ᐃᓄᒃᑎᑐᑦ / inuktitut 日本語 Jawa ქართული Tyap Қазақша ಕನ್ನಡ 한국어 Latina Lingála Lietuvių Latviešu मैथिली Malagasy Minangkabau Македонски മലയാളം मराठी Bahasa Melayu Mirandés Nāhuatl नेपाली नेपाल भाषा Nederlands Norsk nynorsk Norsk bokmål Occitan Livvinkarjala ଓଡ଼ିଆ ਪੰਜਾਬੀ Polski Português Română Русский Русиньскый Саха тыла ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ Davvisámegiella Srpskohrvatski / српскохрватски Simple English Slovenčina Slovenščina Soomaaliga Shqip Српски / srpski Svenska Kiswahili Sakizaya தமிழ் ไทย Tagalog Toki pona Türkçe Українська اردو Oʻzbekcha / ўзбекча Vepsän kel’ Tiếng Việt Winaray 吴语 მარგალური ייִדיש Vahcuengh 文言 閩南語 / Bân-lâm-gí 粵語 中文 Editar los enllaces Páxina Alderique asturianu Lleer Editar Editar la fonte Ver historial Ferramientes Ferramientes mover a la barra llateral despintar Aiciones Lleer Editar Editar la fonte Ver historial Xeneral Lo qu'enllaza equí Cambios rellacionaos Xubir ficheru Enllaz permanente Información de la páxina Citar esta páxina Llograr la URL encurtiada Switch to legacy parser Imprentar/esportar Crear un llibru Descargar como PDF Versión pa imprentar N'otros proyeutos Wikimedia Commons Elementu de Wikidata Apariencia mover a la barra llateral despintar De Wikipedia Plantía:Merge Bébora alcohólico type of drink (en) bébora Vinu tintu. Les bébores alcohóliques son aquelles bébores que contienen etanol (alcohol etílico) na so composición. Atendiendo a la ellaboración pueden estremase ente les bébores producíes a cencielles por fermentadura alcohólica (vinu, cerveza, sidra, hidromiel, sake) nes que'l conteníu n'alcohol nun suel superar los 15 graos, y les producíes por destilación, xeneralmente a partir d'un productu de fermentadura previu. Ente estes postreres atopen los distintos tipos d'aguardientes (como'l brandy, el güisqui, el tequila, el ron, el vodca, la cachaça, el pisco, la xinebra, etc.) y los llicores, ente otres.[1] La cantidá d'alcohol d'un llicor o otra bébora alcohólico mídese bien pol volume d'alcohol que contenga o bien pol so grau d'alcohol. L'alcohol etílico (etanol), ye una droga llegal na mayor parte del mundu, cola esceición de los estaos islámicos, y causa millones de muertes al añu por alcoholismu.[2] Bebíes destiladas[editar | editar la fonte] Destiladores de tequila. Les bébores destiladas son la resultancia del procesu de separación d'agua y alcohol d'un líquidu primeramente lleldáu que la so materia primo pue ser una cebera (como la cebada, maíz o centenu), un tubérculu (como la papa) o refugayes de frutes (como'l casu de la grappa que s'ellabora colos hollejos de la uva). El métodu de destilación puede ser industrial o artesanal, dependiendo del volume de producción y de la calidá deseyada pal productu final. Sía que non, el so oxetivu ye'l de llograr una bébora d'alcohol puro con un nivel cimeru a los 40º. La destilación puede tar secundada por un procesu de fervinchu al traviés del cual añader arumes al productu final, como nel casu de la xinebra, que'l so componente principal y distintivu ye l'enebro. Llámase bébores blanques a les bébores tresparentes que tienen menos conxéneres (componentes biolóxicamente activos), y polo tanto son menos dañibles.[3][4] Ente les principales bebíes d'esti tipu esisten: Tequila (GA 60°) Pisco (GA 44°) Güisqui (GA 40°) Coñá (GA 40°) Vodca (GA 40°) Singani (GA 40°) Ron (GA 40°) Xinebra (GA 40°) Anisado (GA 36°) Consecuencies del consumu de bébores alcohóliques[editar | editar la fonte] Artículos principales: Efeutos del alcohol nel cuerpu y Alcoholismu Los más significativos efeutos del alcohol nel cuerpu, tanto positivos como negativos y dependiendo del consumu. Amás, en muyeres embarazaes puede causar el Síndrome alcohólicu fetal. El etanol, tipu d'alcohol presente nes bébores alcohóliques, ye'l depresor más utilizáu nel mundu, y asina lleva siéndolo dende hai milenios; el so consumu ye adictivu y puede conducir al alcoholismu. El consumu de grandes dosis de etanol causa embriaguez (intoxicación alcohólica), que puede provocar matinada una vegada termináronse los efeutos. Según la dosis y la frecuencia con que se peracaba, el etanol puede causar coma etílicu, perda de conocencia, un paralís respiratoriu aguda o inclusive la muerte. Como'l etanol perxudica les habilidaes cognitives, puede afalar a comportamientos temerarios o irresponsables. La toxicidá del etanol ye causada en gran midida pol so principal metabolito, l'acetaldehídu[5] y el so metabolito secundariu, l'acedu acético.[6] La dosis letal mediana (DL50) del etanol n'aguarones ye de 10.300 mg/kg.[7] Otros alcoholes son significativamente más tóxicos que'l etanol, en parte porque tarden muncho más en ser metabolizados y en parte porque'l so metabolización produz sustancies (metabolitos) que son entá más tóxiques. El metanol (alcohol de madera), por casu, ye aferruñáu nel fégadu, colo que se forma la sustancia venenoso formaldehídu pola enzima alcohol deshidrogenasa; esto puede provocar ceguera o la muerte.[8] Un tratamientu eficaz pa evitar la intoxicación por formaldehídu n'inxiriendo metanol ye alministrar etanol. La enzima alcohol deshidrogenasa tien una mayor afinidá pol etanol, evitando asina que'l metanol s'una y sirva de sustratu. D'esta forma, el restu de metanol va tener tiempu de ser escretáu polos reñones. El formaldehídu que quede va ser convertíu n'ácidu fórmico y dempués escretáu.[9][10] El metanol en sí, a pesar de ser venenosu, tien un efeutu sedante muncho menos potente que'l etanol. Dellos alcoholes de cadena llarga como por casu el n-propanol, el isopropanol, el n-butanol, el t-butanol y el 2-metil-2-butanol sí tienen efeutos sedantes más potentes, anque tamién son más tóxicos que'l etanol.[11][12]Estos alcoholes de cadena llarga atópense como contaminantes en delles bébores alcohóliques y son conocíos como alcoholes de fusel,[13][14] y tienen la reputación de causar una matinada grave, anque nun ta claru si los alcoholes de fusel son l'auténtica causa.[15] Munchos alcoholes de cadena llarga son utilizaos pola industria como disolventes,[16] y dacuando tán detrás d'una variedá de problemes de salú acomuñaos al alcoholismu.[17] Anque'l mecanismu nun ta claro, una meta analís de 572 estudios demostraron un aumentu del riesgu de cáncer acomuñáu al consumu d'alcohol.[18] Ver tamién[editar | editar la fonte] Alcoholismu Bébores alcohóliques según la so graduación Bebida destilada Bébora lleldada Control d'alcoholemia Notes y referencies[editar | editar la fonte] ↑ Ortiz, Francisco García; Muela, Mario Gil; Ortiz, Pedro Pablo García (2003-01). Bebíes. Editorial Paraninfu. ISBN 9788497322003. Consultáu'l 10 de xunu de 2015. ↑ Organización Mundial de la salul (who) (febreru de 2011). «Alcohol Nota Descriptiva N°349». ↑ Xatacaciencia (19 de xineru de 2011). «[bébores-alcoholicas-mas-escures-producen-peores-matinaes Ye verdá que les bébores alcohóliques más escures producen peores matinaes». ↑ Dr Gustavo Castillo R.. «¿Que ye la Matinada o Cruda?». ↑ Steven Wm. Fowkes. «Living with Alcohol» (inglés). The Cognitive Enhancement Research InstituteCERI. Consultáu'l 1 d'ochobre de 2016. ↑ Maxwell, Christina R.; Spangenberg, Rebecca Jay; Hoek, Jan B.; Silberstein, Stephen D.; Oshinsky, Michael L. (2010). «Acetate causes alcohol hangover headache in rats». PloS One 5 (12):  páxs. e15963. doi:10.1371/journal.pone.0015963. ISSN 1932-6203. PMID 21209842. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21209842. Consultáu'l 1 d'ochobre de 2016. ↑ Gable, Robert S. (xunu de 2004). «Comparison of acute lethal toxicity of commonly abused psychoactive substances» (n'inglés). Addiction 99 (6):  páxs. 686-696. doi:10.1111/j.1360-0443.2004.00744.x. ISSN 1360-0443. http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1360-0443.2004.00744.x/abstract. ↑ Argonne National Laboratory. «Connecting Argonne science to the classroom» (inglés). anl.gov. Consultáu'l 1 d'ochobre de 2016. ↑ Zimmerman, H. Y.; Burkhart, K. K.; Donovan, J. W. (abril de 1999). «Ethylene glycol and methanol poisoning: diagnosis and treatment». Journal of emergency nursing: JEN: official publication of the Emergency Department Nurses Association 25 (2):  páxs. 116-120. ISSN 0099-1767. PMID 10097201. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10097201. ↑ Lobert, S. (1 d'avientu de 2000). «Ethanol, isopropanol, methanol, and ethylene glycol poisoning». Critical Care Nurse 20 (6):  páxs. 41-47. ISSN 0279-5442. PMID 11878258. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11878258. Consultáu'l 1 d'ochobre de 2016. ↑ McKee, Martin; Suzcs, Sándor; Sárváry, Attila; Adany, Raspia; Kiryanov, Nikolay; Saburova, Ludmila; Tomkins, Susannah; Andreev, Evgeny et ál. (ochobre de 2005). «The composition of surrogate alcohols consumed in Russia». Alcoholism, Clinical and Experimental Research 29 (10):  páxs. 1884-1888. ISSN 0145-6008. PMID 16269919. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16269919. ↑ Bunc, M.; Pezdir, T.; Mozina, H.; Mozina, M.; Brvar, M. (abril de 2006). «Butanol ingestion in an airport hangar». Human & Esperimental Toxicology 25 (4):  páxs. 195-197. ISSN 0960-3271. PMID 16696295. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16696295. ↑ Woo, Kang-Lyung. «Determination of low molecular weight alcohols including fusel oil in various samples by diethyl ether extraction and capillary gas chromatography». Journal of AOAC International 88 (5):  páxs. 1419-1427. ISSN 1060-3271. PMID 16385992. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16385992. ↑ Lachenmeier, Dirk W.; Haupt, Simone; Schulz, Katja (abril de 2008). «Defining maximum levels of higher alcohols in alcoholic beverages and surrogate alcohol products». Regulatory toxicology and pharmacology: RTP 50 (3):  páxs. 313-321. doi:10.1016/j.yrtph.2007.12.008. ISSN 0273-2300. PMID 18295386. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18295386. ↑ Hori, Hisako; Fujii, Wataru; Hatanaka, Yutaka; Suwa, Yoshihide (agostu de 2003). «Effects of fusel oil on animal hangover models». Alcoholism, Clinical and Experimental Research 27 (8 Suppl):  páxs. 37S–41S. doi:10.1097/01.ALC.0000078828.49740.48. ISSN 0145-6008. PMID 12960505. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12960505. ↑ Mańkowski, W.; Klimaszyk, D.; Krupiński, B. (2000). «[How to differentiate acute isopropanol poisoning from ethanol intoxication? -- a case report]». Przegla̧d Lekarski 57 (10):  páxs. 588-590. ISSN 0033-2240. PMID 11199895. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11199895. ↑ Bogomolova, I. N.; Bukeshov, M. K.; Bogomolov, D. V.. «[The forensic medical diagnosis of intoxication of alcohol surrogates by morphological findings]». Sudebno-Meditsinskaia Ekspertiza 47 (5):  páxs. 22-25. ISSN 0039-4521. PMID 15523882. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15523882. Consultáu'l 1 d'ochobre de 2016. ↑ Bagnardi, V.; Rota, M.; Botteri, Y.; Tramacere, I.; Islami, F.; Fedirko, V.; Scotti, L.; Jenab, M. et ál. (3 de febreru de 2015). «Alcohol consumption and site-specific cancer risk: a comprehensive dose–response meta-analysis» (n'inglés). British Journal of Cancer 112 (3):  páxs. 580-593. doi:10.1038/bjc.2014.579. ISSN 0007-0920. http://www.nature.com/bjc/journal/v112/n3/full/bjc2014579a.html. Enllaces esternos[editar | editar la fonte] Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre Bébora alcohólico. Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre Bebíes destiladas. Páxina del Ministeriu de sanidá y consumu español referida al consumu d'alcohol. Portal Salú-XE - Alcohol Artículu de traducción automática a partir de "Bebida alcohólica" que necesita revisión. Quita l'avisu cuando tea correxíu. Control d'autoridaes Proyeutos Wikimedia Datos: Q154 Multimedia: Alcoholic beverages Cites famoses: Alcohol Identificadores BNE: XX4576264 BNF: 119413551 (data) GND: 4128384-3 LCCN: sh85003283 NDL: 00570044 NKC: ph114027 NARA: 10640438 Diccionarios y enciclopedies Britannica: url Identificadores médicos MeSH: D000434 UMLS: C0001967 Datos: Q154 Multimedia: Alcoholic beverages Cites famoses: Alcohol Sacáu de «https://ast.wikipedia.org/w/index.php?title=Bébora_alcohólico&oldid=4426431» Categoríes: Wikipedia:Artículos con plantíes de notes d'encabezamientu enllaciando a páxines que nun esisten Bébores Wikipedia:Revisar traducción Categoríes anubríes: Wikipedia:Páxines con etiquetes de Wikidata ensin traducir Wikipedia:Artículos qu'usen ficha ensin datos en fileres Wikipedia:Páxines con enllaz commonscat igual que Wikidata Wikipedia:Páxines con enllaz commonscat diferente de Wikidata Wikipedia:Artículos con identificadores BNE Wikipedia:Artículos con identificadores BNF Wikipedia:Artículos con identificadores GND Wikipedia:Artículos con identificadores LCCN La última edición d'esta páxina foi'l 24 set 2025 a les 16:27. Page was rendered with Parsoid. El testu ta disponible baxo la Llicencia Creative Commons Reconocimientu/CompartirIgual 4.0; puen aplicase términos adicionales. Llei les condiciones d'usu pa más detalles. Política d'intimidá Tocante a Wikipedia Avisu llegal Códigu de conducta Desendolcadores Estadístiques Declaración de cookies Vista pa móvil Buscar Guetar Toggle the table of contents Bébora alcohólico 114 llingües Amestar seición